Canal-Catalunya-00.jpg

Jordi Canal:
Història mínima de Catalunya

MyeBooks 20180503-1805
Canal-Catalunya-ajk.txt (* txt -> HTML)
1,3930,300,his,cat,20180102,20180106,4,Jordi Canal: Història mínima de Catalunya
20180102-20180106, 300 pages, 4* SalesInfo o eng

MyeBooks BookMenu

1.YhteenvedotReviewsРезюме
###
2.SisällysluetteloContentsСодержание
(1,2,3,4,5)
3.MuistiinpanotHighlightsПримечания
h
4.SanastoVocabularyСловарь
w
5.KielikuvatIdiomsИдиоми
i
6.KirjanmerkitBookmarksЗакладки
b

Yhteenvedot Reviews Резюме (Code: ###)

Jordi Canal: Història mínima de Catalunya

Another revolution

Having just completed 4 books on the Russian Revolution of 1917 one cannot avoid a certain desire to comparison. But easily guessed: no point of comparison. Coincidense of no possible reasons between nations of 150 millions of Russians and 7 millions of Catalans. And, however, both cases deserve the denomination of revolution. Russian Revolution: internal, part of nation demanding power by force. Catalan: external, the arrowhead pointing outside to higher and wider authority, a part of nation to the whole nation, aiming to separation. In Russia, a cruel blast on ignition, in Catalunya a peaceful procession of events. In case of Russia, the term revolution is of course omnipresent, mentioned hundreds, if not thousands of times on those 1000 pages, but so is la revolució mentoned tens of times, somewhere also the term Revolució Catalana. Enough to be taken seriously, even if often mildened by the attribute liberal.

For me the Catalan language as such is unfamiliar, but offering no difficulties of understanding whatsoever, on the basis of Spanish; Catalan being not a bit more difficult than Portuguese. Here also of utmost importance is the excellent text as such. Easy to follow a straightforward narration with complete touch on statistical and numeric skill of presentation by the author Jordi Canal. Very helpful is also Amazon's Kindle version with alternating page views and easily readable font and perfect linking. The only improvement wish on my part remains the 'finger tip' availability of time and space coordinate information. I am confident that also this my wish will some day be fulfilled being so evident and helpful for any reader.

Feeling temptation to give full five stars I, however, remain in four. Would not five be too preposterous from a reader of so thin touch to the language?

Еще одна революция

Только что закончив 4 книги о русской революции 1917 года, нельзя избежать определенного желания сравнения. Но легко угадать: нет сравнения. Совпадение между возможными причинами между нациями 150 миллионов россиян и 7 миллионами каталонцев. И, однако, оба дела заслуживают деноминации революции. Русская революция: внутренняя, часть нации, требующая власти силой. Каталонский: внешний, стрелка, указывающая снаружи на более высокий и широкий авторитет, часть нации для всей нации, направленная на разделение. В России жестокий взрыв на зажигании, в Каталонии - мирное шествие событий. В случае России термин «революция», конечно, вездесущ, упоминается сотни, если не тысячи раз на тех 1000 страницах, но так же и здесь называется revolució десятки раз, где-то также термин Revolució Catalana. Достаточно, чтобы их воспринимали всерьез, даже если они часто были смягчены атрибутом либерала.

Для меня каталанский язык как таковой незнакомый, но не предлагает никаких трудностей для понимания на основе испанского языка; Каталанский не был немного сложнее, чем португальский. Здесь также крайне важно превосходный текст как таковой. Легко следовать прямому повествованию с полным прикосновением к статистическому и цифровому мастерству презентации автора Jordi Canal. Очень полезной является также версия Kindle от Amazon с чередующимися просмотрами страниц и легко читаемым шрифтом и идеальной связью. Единственное улучшение с моей стороны остается «подсказкой пальца» наличия информации о времени и местности. Я уверен, что и это мое пожелание когда-нибудь будет исполнено, настолько очевидным и полезным для любого читателя.

Чувствуя соблазн дать пять звезд, я, однако, остаюсь в четырех. Разве пять не будет слишком абсурдным от читателя с таким тонким прикосновением к языку?

Toinen vallankumous


Juuri luettuani neljä kirjaa vuoden 1917 Venäjän vallankumouksesta en voi välttää tiettyä vertailuhalua. Mutta helppo arvata: ei vertailukohtia. Yhtäläisyyksiin ei ole mahdollisia syitä 150 miljoonan Venäjän ja 7 miljoonan Katalonian kansojen välillä. Ja molemmat tapaukset ansaitsevat kuitenkin vallankumouksen nimityksen. Venäjän vallankumous: sisäinen, osa kansakunnasta vaatii valtaa ja voimaa. Katalaani: ulkoinen, nuolenkärki osoittaa ulkopuolelle, suunnattu korkeammalle ja laajemmalle viranomaiselle, osa kansakuntaa koko kansalle, joka pyrkii eroon suuremmasta. Venäjällä julma välähdys ja räjähdys, sytytyksen jälkeen, Kataloniassa rauhallinen tapahtumien kulku. Venäjää koskevassa tekstissä termi vallankumous on luonnollisesti kaikkialla läsnä ja se mainitaan satoja, ellei tuhansia kertoja kyseisillä 1000 sivuilla, mutta niin myös la revolució on tässä tekstissä mainittu kymmeniä kertoja, jossakin myös termi Revolució Catalana. Riittävän usein, että se on otettava vakavasti, vaikka se usein lievennetään attribuutilla liberaali.

Minulle katalaani kieli sellaisenaan on tuntematon, mutta ei tarjoa minkäänlaisia ​​vaikeuksia ymmärtää, espanjan mukaan; katalaani ei ole sen vaikeampaa kuin portugali. Tässäkin erittäin tärkeä on erinomainen teksti sinänsä. Helppo seurata suoraviivaista kerrontaa Jordi Canalin täydellisellä kosketuksella tilastolliseen ja numeeriseen esitystaitoon. Erittäin hyödyllinen on myös Amazonin Kindle-versio, jossa vuorottelevat sivunäkymät ja helposti luettava fontti ja täydellinen linkitys. Ainoa parannus toivomukseni on edelleen ajan ja avaruuskoordinaattitietojen saatavuus näpäyttämällä. Olen vakuuttunut siitä, että myös tämä toiveeni jonakin päivänä täyttyy niin ilmeisenä ja hyödyllisenä lukijalle.

Tunnen kiusausta antaa täydet viisi tähteä, mutta jään kuitenkin neljään. Eikö viisi olisi vähän suurellista, kun lukijalla kuitenkin on niin ohut kosketus kieleen?

Links to related reviews
Autocratic Petersburg: Петербург самодержавый
Pompeev-1917God1: Февральский вихрь
Pompeev-1917God2: Эти великие полгода
Pompeev-1917God3: Октябрь семинадцатого
Jordi Canal: Història mínima de Catalunya
Pagetop Pagetop Pagetop

Sisällysluettelo Contents Содержание (Code: (1,2,3,4,5))

20001 Pròleg
80002 I Notícies de Catalunya
9000201 Entre els Pirineus i el Mediterrani
19000202 Temps de comtes
24000203 La societat feudal
33000204 Les barres de sang
380003 II Catalunya i la corona d’Aragó
40000301 Nord i sud
45000302 ‘Mare nostrum’
54000303 Trilogia mortal
68000304 Parlar, escriure, crear
740004 III Catalunya a la monarquia hispànica
75000401 ‘Tanto monta, monta tanto’?
80000402 Mercaders, paraires, segadors
94000403 De la guerra i la prosperitat
113000404 Commemorar una derrota
1170005 IV Catalunya en l’època contemporània
118000501 Liberals, carlins i poetes
131000502 La fàbrica d’Espanya
137000503 Els nacionalistes i la nació
150000504 Un nou segle
165000505 Obres públiques, llibertats privades
1690006 V La Catalunya d’ahir i d’avui
171000601 Republicana
190000602 Abraçada mortal
208000603 Una llarga dictadura
231000604 Sopa de lletres
252000605 Al país de les autonomies
2870007 Bibliografia
3000008 Loppu
3000009 ### enrufi
Pagetop

Muistiinpanot Highlights Примечания (Code: h)

1 (13)
La ruptura de l’equilibri per part dels cartaginesos va acabar provocant l’esclat de la segona guerra púnica (218-202 aC). La península ibèrica es convertiria en un dels escenaris privilegiats del conflicte, que va implicar a la força la miscel·lània de pobles ibèrics.
2 (15)
Les dades més antigues que posseïm sobre la penetració del cristianisme al nord-est de la península ibèrica corresponen a mitjan segle III. Es tracta del martiri, a l’amfiteatre de Tarragona, l’any 259,
3 (18)
Els musulmans van avançar força de pressa, des de 711, per la península ibèrica.
4 (18)
Al cap de quatre anys de la caiguda de Barcelona, el 716, les tropes àrab-berbers ja exploraven i saquejaven al nord dels Pirineus.
5 (70)
Finalment, l’emancipació del català o catalanesc de la llengua d’oc o provençal, a partir de principis del segle XIII, i la seva definitiva conformació com a llengua romànica amb personalitat pròpia.
6 (71)
Trobadors catalans cèlebres van ser Ramon Vidal de Besalú, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.
7 (72)
Contemporani seu va ser el teòleg, filòsof i metge de reis Arnau de Vilanova,
8 (91)
El 16 de gener de 1641 els braços van acceptar la constitució de Catalunya en república i el 17 ho va fer el Consell de Cent. El miratge es va mantenir una setmana.
9 (91)
Els representants catalans van acceptar l’oferta i el dia 23 Lluís XIII va ser proclamat comte de Barcelona.
10 (187)
Catalunya, poble decadent i La immigració a Catalunya, de Vandellós. Baixa natalitat catalana més immigració alta convertien la qüestió demogràfica en un problema al cap i a la fi racial. Aquest economista va impulsar, el 1934, el manifest “Per la conservació de la raça catalana”, que van firmar nacionalistes com Fabra, el jurista Maspons i Anglasell, l’historiador Serra Ràfols o l’etnòleg Batista i Roca, introductor de l’escoltisme a Catalunya.
11 (213)
La repressió franquista va afectar la llengua i la cultura catalanes. Des del primer moment, les autoritats van prohibir l’ús públic de la llengua catalana, reduïda a l’àmbit domèstic. Els noms de persones, carrers i entitats van ser castellanitzats i la utilització del “dialecto catalán” en documents públics, anuncis, rètols i inscripcions va ser sancionada amb multes. La llengua catalana va desaparèixer de l’educació i, en un primer moment, de la vida religiosa. La publicació de llibres i de revistes en català va estar inicialment prohibida. A partir de mitja dècada de 1940, però, hi va haver una relaxació progressiva de les anteriors mesures.
12 (221)
La creació de l’empresa automobilística Seat, el 1950, a partir de les inversions de Fiat i de l’INI, representa bé la nova època.
13 (225)
La cultura catalana va viure una autèntica convulsió a començaments del franquisme. Moltes entitats culturals van ser suprimides el 1939. A principis dels anys quaranta es va reconstruir en la clandestinitat l’Institut d’Estudis Catalans, en bona part finançat per Fèlix Millet i la Benèfica Minerva, una entitat de mecenatge catalanista; més endavant van ressorgir els Estudis Universitaris Catalans.
14 (228)
En el camp de l’art, al marge de l’obra de Dalí i de Miró, i del ja esmentat Pere Pruna, mereixen una menció especial, en les dècades de 1940 i 1950,
15 (228)
La soprano Victòria dels Àngels i la pianista Alicia de Larrocha van iniciar, ja a la dècada de 1940, una brillant carrera.
16 (260)
Jordi Pujol, una persona de notable talla política, es va convertir en president de la Generalitat, un càrrec que va mantenir durant més de 23 anys.
17 (266)
Banca Catalana, que era la primera entitat finanera del principat, va entrar en crisi el 1982 i va fer fallida al cap de dos anys amb pèrdues milionàries.
18 (269)
El descens de la natalitat va ser molt fort entre 1975 i 1985 i més moderat el decenni següent. L’edat mitjana de matrimoni va passar, entre 1975 i 1995, de 26,5 a 30 anys en els homes i de 24 a 28 en les dones. Les taxes de natalitat i de fecunditat es van situar entre les més baixes d’Europa occidental, la qual cosa va propiciar un procés d’envelliment de la població. L’esperança de vida en néixer era, el 1995, de 74,8 anys entre els homes i de 82,2 entre les dones.
19 (272)
Els jocs van començar el 25 de juliol i van durar fins al 9 d’agost de 1992. Els esportistes i els equips espanyols van obtenir 13 medalles d’or, 7 de plata i 2 de bronze. El gos Cobi, dissenyat per Mariscal, va ser la mascota dels jocs.
20 (283)
El 10 de juliol va tenir lloc una important manifestació, impulsada per Òmnium Cultural, sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.
Pagetop

Sanasto Vocabulary Словарь (Code: w)

1 saqueig (16)
looting
2 seva feina (25)
3 blat (45)
wheat,
4 lloc (46)
place
5 caiguda (118)
pudota
6 cabotatge (136)
7 xarxa (152)
net
8 D’AHIR I D’AVUI (169)
FROM AHIR AND TODAY
9 Generalitat (172)
Generalitat (Catalan: [ʒənəɾəliˈtat], Valencian: [dʒeneɾaliˈtat], literally in English 'Generality') is the name of the systems of government of two of the present Spanish autonomous communities: Catalonia and Valencia. The term is also used for the government of the semi-autonomous comarca of Val d'Aran, the Generalitat a l'Aran.
10 seva (174)
yours
11 entelèquia (210)
Entelekheia (m.kreik. ἐντελέχεια)[1] on antiikin filosofian termi, joka tarkoittaa aktuaalisuutta täydellisenä toteutuneisuutena, aktualisoituneena muotona.[2][3] Termi on peräisin Aristoteleen teoksista. Uudemmassa filosofiassa sitä on käytetty elämänvoimasta, joka liikuttaa ja ohjaa organismia kohti sen itsetoteutumista.
12 tossuderia (216)
stubbornness
13 ramaderia (220)
livestock
14 treballadors (235)
workers
Pagetop

Kielikuvat Idioms Идиоми (Code: i)

1 tenir lloc (46)
2 donar lloc (53)
3 reial cadastre (102)
4 donar seriosos maldecaps (129)
5 producte interior brut (PIB) (160)
6 la seva caiguda (177)
his fall
7 rebre l’exèrcit vencedor (206)
receive the winning army.
Pagetop

Kirjanmerkit Bookmarks Закладки (Code: b)

1+300p=300p100%**************************************************
220180102+-282p=18p6%***
320180103+98p=116p39%********************
420180105+9p=125p42%*********************
520180105+12p=137p46%***********************
620180106+94p=231p77%**************************************
720180106+69p=300p100%**************************************************
Pagetop

Canal-Catalunya-ajk.txt o MyeBooks o 20180102-20180106, 300 pages, 4* SalesInfo o eng

Asko Korpela 20180503 (20110710) o Ajk homepage o WebMaster
AA o BB o CC o DD o EE o FF